Atletes i entorns · Acompanyament continu
No necessites un professional més. Necessites algú que mantingui el fil.
Quan hi intervenen diversos professionals, algú ha de conservar la memòria del cas, saber quina decisió s’ha pres i per què, i indicar quin és el pas següent. Això és el que fem.
Confidencialitat estricta · Marc a mida · Possibilitat de coordinació internacional
Algú ja manté aquest fil. Sovint, no és un professional.
Sovint és la persona que explica la mateixa història per cinquena vegada, a un cinquè professional, sabent ja què proposarà. Qui ho recorda tot perquè ningú més no ho recorda. I qui no té cap formació per fer aquesta feina.
Un atleta pot estar envoltat de professionals excel·lents i trobar-se amb les mateixes dificultats durant temporades. Cada intervenció és correcta. El que falta és algú que tingui per feina evitar que res es perdi entre una intervenció i l’altra.
La freqüència de les converses pot variar. La responsabilitat de mantenir el fil del cas és contínua.
Quan intervenim
Sis moments en què ens contacten.
Cap no és espectacular. Tots expliquen el mateix: el problema persisteix, les informacions es contradiuen i ningú no sap per on començar.
-
Rendiment irregular
L’atleta coneix el seu nivell, però ja no aconsegueix assolir-lo de manera estable.
-
Diferència entre entrenament i competició
El funcionament canvia quan augmenten la pressió, el que hi ha en joc o l’exposició.
-
Recuperació incoherent
El son, l’energia, la digestió o la disponibilitat ja no es corresponen amb la càrrega realitzada.
-
Senyals que tornen
Dolors, tensions, lesions o bloquejos reapareixen malgrat les intervencions.
-
Diversos professionals
Cadascú treballa correctament, però ningú no manté una visió compartida del cas.
-
Període decisiu
La represa, una competició important, un fitxatge o un canvi d’equip exigeixen un marc més precís.
El primer contacte sovint el fa un pare o una mare, la parella o un agent, i no l’atleta. És normal i no suposa cap problema. Després, no es construeix res sense el seu acord.
Després del primer contacte
Què passa si ens escrius.
Cinc etapes abans d’iniciar un acompanyament. Cap no et compromet, i alguna pot concloure que aquest marc no és per a tu.
-
Comprendre
Aclarir la situació, el grau d’urgència, les dificultats i les expectatives reals.
-
Comprovar
Determinar si PERFORMA és adequat o si cal prioritzar una altra orientació.
-
Reconstruir
Connectar l’historial, la càrrega, la recuperació, l’entorn i el que ja s’ha intentat.
-
Prioritzar
Identificar el condicionant dominant i l’acció capaç de generar el canvi més útil.
-
Definir el marc
Definir les responsabilitats, la comunicació, les persones implicades i les regles de confidencialitat.
Mantenir el fil del cas
Què vol dir, concretament, «mantenir el fil».
Sis mesos després, algú encara recordarà per què es va prendre aquella decisió.
- Conservar l’historial i la lògica de les decisions Entendre per què es va triar una acció, què havia de comprovar i quin resultat ha donat realment.
- Distingir un senyal important d’una fluctuació passatgera No canviar-ho tot després de cada mala setmana, ni ignorar allò que compta.
- Comprovar la resposta de l’atleta Contrastar l’evolució observada amb la hipòtesi inicial i ajustar-la quan els fets ho exigeixin.
- Prevenir intervencions contradictòries Ordenar les accions perquè diverses respostes encertades no es neutralitzin entre si.
- Mantenir una direcció comuna Permetre que les persones implicades actuïn al voltant d’una prioritat comprensible i compartida.
- Adaptar el marc a la temporada real Fer evolucionar l’estratègia amb la càrrega, els desplaçaments, les competicions i els esdeveniments de la vida.
Qui hi pot participar
L’atleta continua al centre i sap qui sap què.
Més professionals no vol dir un millor acompanyament. Només hi impliquem les persones que hi tenen una funció concreta, amb l’acord de l’atleta.
La informació útil circula. La vida privada no es converteix mai en informació col·lectiva.
Les persones que sostenen el marc
Dues responsabilitats complementàries, una sola continuïtat.
Una estratègia només té valor si algú la sosté en les condicions reals d’una temporada.
Ell formula la primera hipòtesi, fixa la prioritat i se’n fa responsable fins al final.
Ella fa que les decisions siguin realment aplicables: calendari, desplaçaments, competicions i interlocutors.
Un marc estable, un ritme adaptable
Algunes setmanes exigeixen molt. D’altres, gairebé res.
L’acompanyament pot ser local, híbrid o internacional. La freqüència de les visites canvia; el seguiment del cas, mai.
-
Marc
Responsabilitats definides
Cadascú sap què observa, què decideix i en quin moment ha de comunicar la informació.
-
Continuïtat
Revisions útils
El ritme s’ajusta als períodes sensibles, en lloc de seguir una freqüència de sessions predefinida.
-
Adaptació
Una estratègia que evoluciona
La càrrega, les competicions, els viatges i les respostes observades poden modificar l’ordre de les prioritats.
-
Coordinació
Un entorn que ho fa possible
S’organitzen les condicions pràctiques perquè les decisions es puguin aplicar de debò.
El marc està definit. El ritme manté la capacitat d’adaptar-se a la realitat.
La confidencialitat forma part de la feina
Coordinar no vol dir compartir-ho tot.
Molts atletes callen perquè saben que la informació circula de pressa. Aquí, només circula quan permet prendre una decisió, fer una adaptació o dur a terme una acció definida.
Tot allò que no cal transmetre.
Les informacions personals, emocionals, biològiques o familiars que no tenen una funció directa en la decisió que cal prendre.
La informació útil per actuar.
Una prioritat, una adaptació de la càrrega, un condicionant pràctic o una informació necessària per al paper concret de l’interlocutor implicat.
- L’atleta coneix les persones implicades.
- Valida les informacions que es poden transmetre.
- Cada professional rep només allò que li és útil.
- No s’utilitza públicament cap nom ni detall identificable sense acord explícit.
- Les situacions que es presenten estan anonimitzades.
- La coordinació respecta el paper i els límits de cada professional.
Saber què no s’ha de transmetre és, de vegades, tan important com saber què cal coordinar.
Què pot canviar realment
El primer resultat sovint és decisiu: recuperar una direcció.
Cap acompanyament rigorós no pot garantir un resultat esportiu, mèdic o biològic. L’evolució depèn de la situació, de quant temps fa que dura, del context i de la resposta individual.
- Una prioritat de treball més clara i comprensible.
- Decisions menys contradictòries entre els professionals.
- Una detecció més precoç dels períodes de desequilibri.
- Una millor comprensió dels senyals de l’atleta.
- Una recuperació, una energia o una disponibilitat més regulars.
- Més autonomia i menys intervencions disperses.
PERFORMA no substitueix el diagnòstic ni el seguiment mèdic. Es proposa una derivació a un professional sanitari quan la situació ho requereix.
Sis professionals, sis diagnòstics defensables, cap progrés. Cas real →
Primera conversa confidencial
La teva situació no ha de ser greu per merèixer ser compresa.
Una conversa per entendre què passa, comprovar si podem ser útils i definir el pas següent. Si no n’hi ha, t’ho direm.
Sense promeses estandarditzades · Orientació mèdica quan calgui · Confidencialitat estricta